Tria la teva aventura: La terrorífica invasió dels veggies (capítol 1)

0 - L'home escorre el drap moll dins la galleda, s'aixeca i volta sobre si mateix. Ah, com brilla la furgoneta, només mirar-la ja és tot un plaer! Cofoi, somriu i allarga la mà fins la gerra de cervesa, per beure'n l'últim glop. Mentre empassa, el sobressalta un crit que ve de dalt les escales.
- Si vols que l'home s'ennuegui, vés al punt 1.
- Si vols que l'home pugi corrent a veure què passa, vés al punt 2.

1 - L'ensurt és tal que a mig empassar la cervesa l'hi passa pel mal forat i li va tota al pulmó. Durant uns segons, l'home estossega mentre respira deliciosa malta i, poc després, mor estrepitosament. Fi de l'aventura, que lamentable! El seu nom no quedarà gravat entre els herois de la història...

2 - L'home aconsegueix bloquejar a temps l'entrada d'aire als pulmons i aconsegueix empassar-se bé la cervesa. Estranyat pel crit que acaba de sentir, decideix pujar corrent a veure què passa. L'horror que veu en arribar dalt el deixa completament paralitzat. Un enorme enciam gegant (del tipus Iceberg, evidentment) ha acorralat la seva dona en un racó del menjador i, amb les seves afilades fulles, pretén segar-li les cames mentre ella crida demanant auxili i esquiva com pot els atacs del malvat enciam.
- Si vols que l'home intenti salvar la seva dona, vés al punt 3.
- Si vols que l'home s'esmunyi silenciosament a la cuina, es prepari unes crispetes i es miri tot l'espectacle, passa al punt 4.

3 - L'home, en veure que la seva dona està en perill, corre a agafar la primera cosa amb aspecte d'arma que troba, que no és res més que un rudillu (rudillu! ha dit rudillu!) de cuina. Decidit avança cap al temible enciam i comença a omplir-lo d'hòsties. Tot i ser un enciam tendre (físicament, perquè de cor és negre com el carbó) les fulles comencen a trencar-se als cops del seu agressor, i a temps de girar-se l'enciam ja ha perdut la meitat del seu fullam. Proferint un crit que fa posar la pell de gallina, l'enciam es comença a desfer, fins que només en queda una pasta verda. La dona, feliç, es llença als braços de l'home, que panteixa de l'esforç i l'espant. Segons explica la dona, estava preparant una amanida quan de cop l'enciam ha començat a moure's, ha començat a créixer i l'ha atacat. Mentre la dona parla, senten com si alguna cosa es mogués dins la nevera.
- Si vols que l'home s'ennuegui, vés al punt 5.
- Si vols que l'home i la dona vagin a mirar què passa dins la nevera, vés al punt 6.
- Si vols que l'home i la dona es dediquin a copular vilment sobre l'alfombra, vés al punt 7.

4 - Encara sorprès per la dantesca escena que veu, l'home es queda paralitzat, incapaç de prendre una decisió. Llavors, i sense apartar la mirada de l'escena, l'home s'emuny silenciosament cap a la cuina, caminant d'esquena. Allà, obre un armari i en treu un paquet de crispetes per microones. El que l'home no sap, és que de segon la dona estava recaufant unes esbergínies amb carn que havien sobrat del dia anterior. D'esquena al microones, l'home n'obre la porta. Sent un esglai molt agut, i es gira espantat. Dins el microones, una esbergínia estirada es mira a si mateixa l'esvoranc farcit de carn que du al mig del cos i, poc després d'intentar-se arrossegar fora, mor. L'home, incrèdul al que acaba de veure, no s'adona que l'enciam ha donat la volta i va cap a ell. La dona crida de nou, i l'home es gira just a temps per esquivar una fulla d'enciam que passa xiulant a just dos centímetres del seu coll. Reacciona aixecant el porró i colpejant a sang freda l'enciam, que cau a terra davant el cop desprevingut. Un cop terra, l'home s'hi llença a sobre i l'escomet una vegada i altra, fins que l'occeix entre un mar de fulles Iceberg. La dona, horroritzada, s'afanya a córrer fins l'home, l'ajuda a aixecar i l'hi dóna les gràcies per la recargolada estratègia que l'home ha ideat per salvar-la. Abans que l'home pugui respondre, però, una carbassa enorme i furibunda comença a rebentar la porta. Aprofitant que no ha aconseguit entrar encara, l'home i la dona pugen corrent les escales just a temps perquè la carbassa no els atropelli. Després de proferir un crit infernal, la carbassa comença a córrer darrere seu escales amunt. L'home i la dona entren ràpidament a una habitació i es tanquen dins, empotrant una taula contra la porta mentre la carbassa comença a donar-hi cops. Espantats i nerviosos, l'home i la dona no saben què fer. Els cops són cada vegada més forts. La porta comença a cruixir. L'home està espantat, té por. La dona comença a tremolar. Els dos protagonistes s'acosten l'un a l'altre, mirant la porta, enretirant-se contra la paret, completament atemorits.
- Si vols que l'home s'ennuegui, vés al punt 8.
- Si no, fi del capítol 1.

5 - I amb què collons vols que s'ennuegui, si no ha begut res? Doncs au, per mongol, a l'home l'hi ve un brot pervers de pesta negra que li clou la pell sobre si mateix i l'hi fa venir rampa al peu, a les ungles dels dits i als pulmons, matant-lo vilment i amb vilesa. Fi de la història.

6 - L'home i la dona, amb un culet així de petit ambdós, s'acosten lentament a la nevera, amb passes curtes, allargant el morter i amb els nervis d'acer, preparats per reaccionar davant el que calgui. Cada cop els tremolors són més i més forts. Ningú sap dir d'on surten, però comencen a sentir-se uns violins molt aguts que pugen de to lentament, creant una atmòsfera de tensió més que adient per la situació. Ja davant la nevera, l'home allarga lentament la mà fins a agafar el pom de la porta. Pren aire. Els tremolors segueixen. La dona, espantada, s'agafa més i més fort a les espatlles de l'home, fins a clavar-li les ungles. L'home pren aire. Els violins segueixen sonant. L'home torna a prendre aire. Els violins sonen. La dona tensa les espatlles. Els violins es cansen i deixen de tocar. L'home pren aire, s'adona que no ha tret encara la primera glopada que ha fet i, per por a rebentar com un globus, treu tot l'aire dels pulmons. L'home, amb un gest veloç, obre de cop la porta de la nevera i s'esgarrifa amb el que veu dins. Encara dins la capseta de plàstic, una dotzena de tomaquets cherry han pres vida, es remouen dins la capsa i mostren unes enormes boques amb terrorífiques fileres de dents. Més enrere, un enorme cogombre arrenca a córrer en direcció la porta de la nevera i salta a la cara de l'home, que cau a terra. La dona crida, i l'home està indefens. El rudillu (rudillu...) ha caigut a terra i ha rodolat fins a sota la nevera. El cogombre infernal comença a estomacar l'home, que és incapaç de defensar-se. La dona, completament aterrada, segueix cridant completament paralitzada...
- Fi del capítol 1.

7 - Si ets una de les persones que directament ha triat passar al punt 7 sense ni pensar-s'ho, avergonyeix-te de la teva libido i fingeix que no has llegit això, que sembli que realment t'interessa la profunditat de l'història (o sigui, ja pots tornar al final del punt 3 i escollir una altra opció)...

8 - Els dos protagonistes segueixen agafats, contra la paret, sense apartar la vista de la porta. La dona panteixa de terror, l'home conté la respiració, allargant el rudillu (...) per defensar-se contra el que calgui. De cop, l'home s'ennuega amb res, i la dona l'hi retreu. L'home, ferit de cor davant el retret, comença a plorar llàgrimes que, en tocar a terra, es converteixen en precioses roses blanques i roges. La dona, encisada, s'ajup per olorar les roses i s'adona, horriritzada, que a més de roses, també hi ha mongetes. Abans que pugui ni tan sols cridar, les terribles mongetes assassines llencen uns malèfics raigs laser pels ulls (sí, aquestes mongetes tenen ulls i fins i tot un carnet de biblioteca) que, en tocar els protagonistes, els desintegren completament. Les seves cendres cauen com una fina pluja sobre un coixí de roses i mongetes assassines. Fi de la història.